El Cara B és un remenut antre gracienc on les canyes costen 2 eurets i les mitjanes, dos i mig.
És tan petit que gairebé els lavabos són més grans que el bar mateix.
Llums de complicitat, logo ben pensat, projector ben situat i quatre cadires i tres instruments preparats per ser les afilades eines d'un concert en la intimitat.
Feia dies que volia veure'ls en directe. La paternitat, que me'ls havia fet conéixer, també me n'expulsava i imposibiitava el gaudi d'un bon espectacle que se'm feia tan escàpol com la veu d'en Codesal.
Simples Individuos és professionalitat fresca i propera. Un estil propi on les lletres d'en Fernando Codesal, "la mente de la banda"... o el cor?, s'embolcallen d'una sonoritat pròpia, d'un estil fet de les fortes personalitats dels membres del grup i cuallat per la màgia aquesta que fa que quatre mestres es diverteixin tocant plegats.
Ells diuen, o si més no en Fer defensa, que fan rock amb consciència i, certament, les lletres són filosofia pura, recerca d'interiors. Una recerca que transmet una veu que navega en una sonoritat potent, eixordadora. Un so que sembla sorgir d'una ànima col·lectiva, d'un...
"Las canciones de "Simples Individuos" además de entretener, también buscan transmitir un mensaje, buscan hechar una mirada interior de nosotros mismos, para que de una u otra manera el cambio interno se proyecte a nuestro entorno. Una mirada profunda a nuestro ser esencial y consciente que está tapado por el alienante sistema en el que vivimos."
Simples Individuos, en directe - i jo crec que en estudi també - és com la pizza hawaiana, és a dir: no et deixa indiferent.
