Competir amb el fungo és difícil. Oi més, quan el Bar$a del Me$$i és a les portes de guanyar otra liga más. I l'últim dissabte d'abril era dia de fungo moelno, d'aquest on la pasta mana i la gent s'abdueix. Jo, reinserit de la brigada aquesta per Sant Paulí de Millwall cadistes, era allà. A les portes del Com-Tú. Sol i d'empeus, com un masai, essent vilment usat com a oidor de la darrera prova de so de quatre valents que s'atreveixen hasta a confiar en les meves orelles.
I és que només els més valents, o els més inconscients, són capaços d'entomar una actuació en dia de Bar$a quan el caché depèn de la barra i la barra del número de persones assistents o de llurs capacitats de consum. En aquest punt, vull apuntar que, un servidor, va finançar local i grup a través del consum de 7 mitjanetes ben fresquetes en 90 minutets d'actuació. Crec que nostàmal, no?
Going to the rock class
The going to the rock class path, el faig resseguint les platges de Barcelona, desde la quadroFeria d'Abril fins a la sempre eterna i enyorada Rambla del Poblenou i, tot seguit, rambling up to the top of Pallars Street.
Un passeig que em permet gaudir del sol, del mar i dels darrers minuts d'un CN Poblenou - Sheffield Medicals que clou amb un tercer temps de càntics a peu de field i cerveses sota cobert.
Avançat el camí i, per a ser bon aprenent de los viejos roqueros que em trobaré, em proposo obrir les orelles i la ment. I per a fer-ho res millor que un breu birra crucis que clou amb la visita a un clàssic del barri, un clàssic que es manté exactament igual que als temps que van del Naranjitu al Cobi: El Bar Monaco té el mateix neó i el mateix interior que quan hi fèiem els solysombra de xarnegada punky barrial. De fet, crec que fins i tot el cambrer i l'únic parroquià que hi ha, són igualets als d'aquells anys. La porta del Monaco és una porta espai-temporal que ens permet viatjar al passat, s'ho juro!!
Few minutes to the rock class
Arribo d'hora, massa d'hora. Això ja és vici personal, i, en arribar, em trobo els Tirin' tirats pel cotxe del que porta els instruments i xerrant d'això, d'allò i de lo del més enllà.
Retrobament amb amics virtualitzats per les facecies de la vida i els avenços digitals que, avui, reprenen llur forma corporal i sonora habitual.
D'aquests minuts previs en destaco les primeres lliçons, lliçons com la de l'Antisocial dels, creia jo, Anthrax, però que ells, savis mitòmans com són, em fan saber que és parida pels Trust, terribles enfants de la patrie amb lletres de fermes conviccions socials i un ritme que els posa en la fina ratlla que agermana jevis, punkis i skinets al voltant del rock més accelerat.
Per cert, Tirins, que m'he informao por mi mesmo, i he descobert que la lletra en anglès d'aquest temasso va ser feta per en Bernard de Trust i en Pursey dels Sham 69, els pares de l'street punk, i que la van fer al mateix 1980 que l'original de la patrie i que, com molt bé deieu, l'altra, la dels Anthrax és del 1988. Apa! Seguim...
Rocking and tapping @ the pub
El Com-Tú és un clàssic de les nits del barri. Un clàssic que va renéixer amb el bon mestratge de l'Eloi qui, en prendre'l ja fa un bon grapat d'anys, va conservar aquella fesomia única que fa que se'l conegui com les ampolles i que sigui un bon lloc on fer un billar, un futbolin i encara més, amb bona música i millor beguda.
Si podeu, aneu a fer el got i guadiu de Can Eloi, just allà on Pallars i Pere IV es troben i creuen asfalts.
Are you ready to rock???
No? Encara no? Doncs comencem pel públic.
Jo posaria la mitjana d'edat de l'assistència en 38 anyets. I li posaria sobretot per la presència de la quitxalla dels Martins que baixava l'edat, ja que, sense elles, la mitjana superava els quaranta, fiju.
Un públic que, de la trentena curta inicial, va acabar omplint el local quan la culerada va ser alliberada pel xiulet del refree de turno.
Un públic que no direm que ballant - que de ballar, ballar, va ballar un peu o dos, com a molt- , però feien cara de gaudir de la cosa a pleret, sobretot amb l'alicecooperpinkfloydada final amb la que sortiem de l'escola de rock cap a la quotidianitat d'una nit barcelonina després de gaudir d'una sublim repassada per clàssics setanterus del bo i millor del hard rock anglosaxó.
Els Tirin' tenen un directe potent, sense intros ni pollardades d'aquestes de rockstar. Sinceritat i simplicitat com a armes de proximitat i com a senyes d'identitat que convencen i mostren que som davant de músics d'ofici, d'un ofici treballat en hores d'assaig i cohesió de grup, de colla que gaudeix del què fa i que ho sap transmetre a qui s'atreveix a descobrir-los.
L'Héctor, el pelut, posa la contundència d'un baix que fa tremolar els fòtils del seu voltant
Héctor, que sea cae!!! Uiii!!! Por poco!!!
L'Ambrosio, l'ulleres, s'estima la guitarra i s'integra en ella fins a límits que semblen irreals. Quan toca, la guitarra és part del seu cos, tu! I dic jo que, diu ell que no s'atreveix amb el punteig del susdit Antisocial, veient-lo tocar, un hom pensa que potser sí, que podria intentar-ho, però l'experiència és un grau i ell d'això aparenta tenir-ne més que no pas jo. Respecte-m'ho pues.
En Vincent, peloblanco, modula la veu amb prou registres com per donar consistència a un Setlist ric, divers i educatiu sobre l'època en què el rock era a punt d'esclatar per totes bandes i infantar mil dissidències. Ara bé, jefe!!! Llençat abans a les balleruques, que, quan t'hi poses eres puro espectáculo, campió.
I el Carles, el calvitu? Feia 30 anys que no el veia tocant la bateria. I allà era un jevi grenyut d'aquestos. Tornar-hi ha estat un flashback i un flashforward a la vegada. I és que, el paio, se les sap totes, les canta i li encanta. Segona veu i mans de mantega que et desapareixen de la vista i semblen allargar-se en les baquetes més ràpides al sud de Pere IV.
Els quatre ho donen tot en escena i això permet connectar, si més no, amb aquells que, en adonar-nos-en, ja som enyorant el temps viscut.
Després d'una descarrega com aquesta, prenc aire amb els tirin' i fem tancament d'una nit altament recomanable i que caldrà repetir en un futur no gaire llunyà.
Thanks tirins for this gorgeous night!!
Highly recommended!!
---------------------
Bonus:
Playlist del setlist dels Tirin'Miles al Com-tu Bar, 27 d'abril de 2019, de 21:30 a 23:00.
Les originals que versionen en format espudritfai: https//open.spotify.com/user/lluisdetaradell/playlist/3Szsz1XIPAL46KAp5DCpvX?si=tGfly-uhR1SrEhzDOJTvWA
