Tot un santuari de #música sense parar

No tinc caps ganes d’anar a Barcelona. Sóc a Gràcia i cerco una alternativa per no haver de baixar fins allà baix. Mirant el GoogleMaps trobo que al carrer Escorial, ben a prop d’on soc, hi ha una botiga de discos que s’ha posat el nom de discos100. Penso que, com no haig de comprar cap relíquia, qualsevol botiga m’anirà bé i aquesta em permet d’exercir la sempre ben agraïda mandra.

Pujo doncs Escorial amunt i, en arribar al número 33, m’aturo davant d’un remenut aparador més aviat pobre. Arrufo el nas, obro la porta i començo a salivar com un gos davant d’un os!

Discos100 és un santuari de dimensions extraordinàries. Novetats, les justes i poc anunciades. Prestatgeries a porrons, totes amb les caratules dels CDs que demanaràs després al taulell. I és que, el funcionament d'aquest indret, és com el de una d'aquestes biblioteques on tant m'agrada anar: Agafes les caratules, les dones als "musicotecaris", ells fan la cerca en els calaixos on tenen els materials è violà et serveixen la peça que has anat a buscar.

Les seccions de música clàssica, jazz i blues, entre d’altres, són farcides de CDs i vinils d’ahir i d’avui. Veritables perles és el que hom es pot trobar en aquest temple de la música. Veritables perles que, si no són disponibles en l'instant de la compra, no dubten en buscar-les per a servir-te-les amb la saviesa que dóna l’experiència i l’amor per la música.

Taula d'enciclopèdies i vacedècums de jazz, blues, ...

De fet, damunt del taulell, hi ha enciclopèdies, publicaions especialitzades i vademècums de rock, folk i música pop. I, just en l’espai dedicat al jazz i al blues, n’hi ha també d’aquests estils en totes les seves variants i formes. Una encertada manera de fer memòria per recuperar aquelles peces que t’han forjat com a persona i que potser el pas del temps ha deixat en mal estat i amb alguna minsa referència dins del cap.

Jo en surto amb un recopilatori del jazz fet a Barcelona entre el 1920 i el 1965, amb un parell de treballs – La Glorieta i Cinemondo – dels enyorats Lisboa Zentral Cafè i amb la certesa d’haver entrat en un món paral·lel i màgic que conviu ben a prop de la meva ciutat.

Ah! Si! I tenen pàgina web, també!