És així com, cada estiu, la lectura habitual, ha estat d'un autor local i, enguany, tenim la oportunitat de gaudir de la literatura d'un gran músic, mestre a presons i escriptor vocacional.
Entrem pues al Castillo i fem silenci, car són en plena presentació d'un xardorós llibre ubicat al càlid Marroc que ens veineja.
El veiem, el saludem, xerrem xiuxiuejant, adquirim el llibre i ens dedica amb la fermesa llibertària d'un bon jan aquest Los pasos en el vacío tan de Rota con el seu autor:
En Manuel toca l'ukelele i anima, Karim al front, aquest vespre d'estiu a Sant Feliu. La terrassa Fènix de Las Vegas és de murs alts, com m'imagino que deuen ser els murs dels patis de les presons d'arreu i del Puerto en particular. Hi hem arribat a l'hora convinguda però ens rep la prova de so amb Calypso con chocos i aquelles precises indicacions a un tècnic de so que es coneix als del grup com si fossin ell mateix.
Serà un vespre de ritmes caribenys i lletres parides pels carrers de Càdiz i les aigües d'una Badia de contrastos i bellesa, de sol i marinada, de bones persones i crues realitats.
Quantes samarretes és capaç de plegar Karim Terror (Gaditana Stalin) en mitja horeta? Si hi hagués un campionat el guanyava de calle.
Tan de calle com la callejera Manolita la Mau, amb la que van començar un concert que es va fer curt, si més no per mi, i que va servir per mostrar a l'havaner Sant Feliu un grapat de temes de bons ritmes caribenys amb el Güenahente com a tronc i frondoses branques dels seus 7 anys de joiosa i creativa vida pels amants de les músiques d'arrel (antillana en aquest cas) i del Carnaval (de Càdiz i Trinidad y Tobago, per ser acurats).
Ara posaria el setlist, que es diu en modern, que per alguna cosa vaig anar anotant cadascuna de les tonades tocades durant el concert. Però millor, no. Millor us deixo amb l'apunt als llavis i us dono una alternativa que us ajudi a entrar al bell món del calipso i els plaer d'aquests ritmes univerals:
El final del #VeranitoLimboTour22, l'espai esdevé una festa i la gent acaba amb la conga i el Limbo, però, si làs! sense treure's la prenda que canten els músics escenari estant.
El concert de Cadipsonians s'acaba i en Lord Manuel War és va convertint de nou en Manuel Martín-Arroyo mentre intenta prendre la fresca a la porta del local.
- Yo soy de Rota! - em diu en dir-li que el concert ha servit de preludi al nostre tradicional estiueig en aquesta bella vila.
Un músic, un mestre, un escriptor que ens trobem doncs, tot xiuxiuejant, al bonic Castillo de Luna, vell casalot senyorial que avui és equipament a llaor de l'autoria local.
(y boçotrô ya çabeî porqué çierro con êtta)
