dijous, 24 de febrer del 2011

Amb molt de swing

-- Original de 22 Dec 2008, 21:55 --

Un curiós capitol de la Dimensió Desconeguda em fa escoltar la ràdio d'en Tommy Dorsey. La cadena del m'entortolliga la memòria i em trasllada a aquell Nova York que vaig viure l'agost del 2001.

Les desvagades passes d'una solitari rodamón remunten la vora del riu més famós de la costa est dels Estats Units. El sol s'amaga darrera New Jersey i el Hudson es tenyeix de vermells i daurats...

¿Com puc oblidar aquell capvespre d'estiu? ¿Com es pot oblidar la primera creuada del gran bassal en solitari?

Els peus, i les orelles, em porten al moll del Hudson River Park. Una música dinàmica i ràpida com el llamp m'enganxa i m'hi atrau.

Torres de focus i llums de coloraines il·luminen una lliscant pista de ball. Sabates de xarol, barrets al cap, faldilles plisades, ... L'etiqueta dels temps feliços, parelles de malabaristes que dansen esbojarrats al só de l'endimoniat ritme d'en George Gee And The Jump Jivin' Wailers.



Extasiat pel ball, em deixo gronxar pel ritme, els peus se'm mouen... lluny de la pista, això sí. Perquè ¿qui s'atreveix a ballar en una missa farcida d'experts devots de la causa?