Discos 100 és un miracle. Un miracle per l'addicte al vinil que es perd entre passadissos com Tesseu o Ariadna en el mite grec més recordat. Discos 100 és el fil que manté en vida un bon grapat de fidelitzats musicòlegs que hi troben felicitats auditives.
Són quarts de set de la tarda i el cel encara plora quan els dits de l'abuelo comencen a pessigollejar la guitarra i encadenar prova de so amb tastet musical d'upa. Dins la botiga no plou, entre discos, els problemes es fan poemes i la veu de l'Enrique va seduint un públic lliurat a aquesta llegenda de la música amb ànima.
- Las pruebas de sonido se hacen sin gente - diu la management contrariada.
- És que está lloviendo - li diu un dels botiguers.
i es genera aquell clima que només l'imprevist permet.
Veure'l, escoltar-lo, viure'l en viu és una experiència molt tendra, un bell moment per gaudir d'un sabor que ha sabut envellir com el bon vi. El Drogas és un xaman, un mestre, un home que es fa estimar i que ens fa viure uns deliciosos instants convertint les misèries del món en històries i relats que s'entortolliguen amb les seves paraules, sempre incisives i encertades.
Altsasua, la Mediterrània, .., luctuós dol per un acarnissament que converteix Europa en botxí d'un cadafal immund, d'un podrimener que genera desesperació i, d'ella, desgarrades cançons que amorossegen el món i reactivant l'empenta perquè encara no hay tregua.
Quan la màgia d'aquest aquelarre de proximitat acaba, comença el moment de combregar, de fer llarga corrua per a què signi el darrer treball que ha editat. Un servidor, poc donat a aquests actes, surt del temple i s'endinsa en la fosca on, potser la veu del xaman, ha fet que parés la intensa pluja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada