Són quarts de cinc de la tarda de dijous quan l'Ezequiel i l'Isaac arriben al Metro de Diagonal. L'Issac mans lliures, l'Ezequiel amb la seva guitarra ben enfundada a l'esquena.
La mitja horeta de metros i desplaçament és de poques paraules i força referències al passat viscut pels dos projectes que s'han encreuat per infantar aquest trio que, amb la marxa de l'enyorat Tito, conformen l'Isaac, l'Ezequiel i el trotatot d'en Jesús.
I és que Rumbayson de Gràcia va néixer en la ment de l'Ezequiel cap allà l'any 2011 i va tenir la sort de ser en el lloc adequat en el moment addient per trobar-se enrolat en el Projecte Refent Sintonies que, cap allà al 2015, van engegar el Districte de Gràcia i l'Area d'Acció Comunitària amb suport de l'Area Social del Taller de Músics.
- On cau el carrer Parlament?
Ens fem l'orni i l'Isaac acaba amb una aigua abans d'entrar al Taller.
Buuf! Per mi el Taller de Músics és el cau dels secrets d'en Xavi Maureta, aquell germà gran que d'una habitació de Rambla cantonada Taulat en va fer un buc d'assaig, i, sobretot, és el niu docent dels sempre enyorats Joan Fornells i Miquel Ferrino, monstres de la guitarra, virtuosos del jazz, cares inesborrables d'aquell jorn de presentació del Llum de nit, el disc més preuat que tinc a casa.
El buc és un tub farcit d'instruments i amb una sonoritat excelsa. Això és un temple que, hasta a mí, negat instrumental, em crida a assajar.
Comencen un xic freds sota el tutelatge d'un Xavi Martínez d'orelles atentes i disposat a aportar.
Però no desvetllo més secrets d'un assaig general on repassen les cançons que portaran a concert l'endemà.
Sortint d'allà no puc més que admirar, i reconèixer, la rumba de cor, la rumba de sang que brolla sense notacions ni virtuosismes academitzats. Una rumba que, aquests sagals, posen a disposició de petits, joves i grans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada