Arribem a Santugenia de fosc. Avui és nit de ballar per aquelles i aquells que han obert les portes del femer càrnic d'Osona. De fet, en baixar del cotxe ens saluda aquesta oloreta tan típica de la porcina comarca.
Les veus dels Resiliència ens condueixen pels carrers d'aquest poble de la plana cap al lloc del concert. A mida que ens hi acostem, famílies senceres surten dels seus vehicles per gaudir del seu grup de referència.
Entrem per escoltar les reivindicacions de qui va viure moments on, treballar en una càrnia, encara era feina i, sobretot d'aquelles i aquells que han patit les salvatges condicions d'esclavatge imposades per un nou sistema laboral on es rebrega el concepte cooperatiu per a fer-ne un infern sense drets laborals clars. Un infern que va ajudar a encendre la metxa del racisme i la xenòfobia a la plana de Vic.
Txarango té un directe perfecte, una posada en escena espectacular, una manera de transmetre que et pren, t'enlaira, et sedueix i et porta on el col·lectiu en escena vol.
D'aquesta actuació m'ha agradat el canvi en les veus. L'Alguer ja no canta sol, o majoritàriament sol. Ara canten tots, canten i són protagonistes d'un conjunt ben soldat, d'un equipasso que domina el llenguatge escènic amb una perfecció que ratlla el diví.
Quan acaben, fotaca d'aquestes que es fan ara amb tothom que és, ha estat o serà damunt l'escenari i el públic al darrera i, au, arriben els Tremendu i la seva immensa poesia.
Els fans de Txarango marxen i ens quedem els incondicionals d'en Dani Rifà i els que, elevats per l'alcohol, ho ballen tot o no troben la sortida.
Així d'inici, em va agradat molt més el concert al Sidecar de Barcelona que aquest. Aquest ha estat un concert difícil, amb el públic força despenjat, en un ambient massa fred pels ritmes íntims i les referències plurals, riques i diverses de 5 artistassos d'upa que són genials en distàncies curtes, però que, com dic, no van connectar amb un públic potser massa passat de cerveses i herbetes.
Això sí, l'Arrasa, segueix arrasant la festa final i la Redemption Song serveix per redimir tan fill i tanta filla que, com diu la cançó, són un sol.
I s'acaba, ara sí que s'acaba aquest mes i mig de concerts que va començar a principis de maig amb en Fermín Muguruza eta TSoWC, va seguir amb un concert dels Rumbayson de Gràcia, es va consolidar amb la nit de l'amistat del Sidecar, es va elevar a l'àmbit familiar amb Xiula a l'escola i ha viscut temps de reivindicació en aquest tast de vides encadenades a les potes dels porcs que han reduït a l'esclavatge un dels sectors clau de l'economia catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada